Fou el primer catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona després de la seva restauració, el 1846. Anà després a Sevilla i a Madrid (1847), on fou també nomenat director del Jardín Botánico (1868) i membre de la Real Academia Española. És autor del primer catàleg de plantes de Catalunya que ha estat publicat (1846), que Antoni Cebrià Costa esmenà i amplià uns quants anys després, i també d’altres obres, més bibliogràfiques que científiques, on reuní, però, moltes informacions abans disperses entorn de les plantes de la península Ibèrica i també moltes referències biogràfiques de botànics peninsulars fins a la primera meitat del s XIX.