Fill de Joan de Coloma i de Cardona. Participà en la guerra contra Portugal (1581), serví a Sicília (1584) i en l’exèrcit de Flandes (1588-1600). Es destacà a les batalles d’Aumale (1592) i de Doullens (1595); fou ascendit a mestre de camp i nomenat cavaller de l’orde de Sant Jaume (1597), malgrat la seva ascendència jueva. El 1600 fou traslladat a Perpinyà com a governador i com a capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, i en 1611-17 fou lloctinent de Mallorca. Tornà a Flandes i participà en la invasió del Palatinat amb Ambrosio de Spinola. Fou ambaixador (1622-24) a la cort de Jaume I d’Anglaterra i intervingué en el projectat matrimoni del príncep de Gal·les amb la infanta Maria, filla de Felip IV de Castella. Retornat a Flandes, participà en la presa de Breda (1625) i defensà Anvers (1632). El 1635 guanyà la batalla de Valenza del Po sobre França. Destinat a Itàlia, fou governador del castell de Milà i quarter-mestre de l’exèrcit de Felip IV. Fou membre del Consell de Castella (1635-37). Autor de Las Guerras de los Estados Bajos (1622), narració d’episodis bèl·lics del 1588 al 1599 i relats de fets amb judicis personals, i d’una traducció castellana dels Annales de Tàcit (1629).