i Germà Colón i Domènech | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Germà Colón i Domènech

Historiografia catalana    Lingüística i sociolingüística    Literatura catalana
Germà Colón i Domènech
© Universitat Jaume I
filologia filol
Filòleg.
Castelló de la Plana, Plana Alta, 30 de novembre de 1928 — Barcelona, 22 de març de 2020

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952. Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea (del 1967 al 1998 com a titular), fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg (1968-72). Tingué com a mestres Antoni M. Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M. de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger. Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos antics (Llibre d’hores, 1960 i, en col·laboració amb Arcadi Garcia i Sanz, Furs de València, 1970-2002, en nou volums, i Llibre del Consolat de Mar, 1981-87, en quatre volums) i són també destacables les seves aportacions en qüestions de mètode filològic. Col·laborà en el segon volum de l’Enciclopedia lingüística hispánica (1967). Del 1954 al 1964 fou col·laborador i redactor del Französisches Etymologisches Wörterbuch, de Walther von Wartburg. De les seves nombroses publicacions es poden esmentar: El léxico catalán en la Romania (1976, versió en català del 1993) i La llengua catalana en els seus textos (1978), així com un bon nombre d’articles de lexicografia i la redacció d’una síntesi de Literatura catalana per a castellans (1975). En col·laboració amb Amadeu J. Soberanas preparà l’estudi i l’edició del diccionari llatí-castellà de Nebrija (1979-87); publicaren posteriorment Panorama de la lexicografia catalana (1986) i el Liber elegantiarum latina et valentiana lingua de Joan Esteve (1988). És autor, a més, de Problemes de la llengua a València i els seus voltants (1987), Español y catalán, juntos y en contraste (1989), del recull de 36 treballs Estudis de filologia catalana i romànica (1997), Les “Regles d’esquivar vocables”. Autoria i entorn lingüístic (2001), Para la historia del léxico español (2002), De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes (2003), Las primeras traducciones europeas del Quijote (2006), Lexicografia, lèxic i crítica textual (2011), Noves tendències en la dialectologia contemporània (2011) i Origen i història del lèxic català (2014), entre d’altres, i ha dirigit o codirigit diverses miscel·lànies. Entre els seus deixebles destaquen Curt Wittlin, Rolf Eberenz, Beatrice Schmid, Michael Metzeltin i Pere Ramírez. El llibre La Corona de Aragón y las lenguas románicas (1989), editat per G. Holtus, G. Lüdi i M. Metzeltin, presenta una Bibliografia de Germà Colón, pràcticament exhaustiva, elaborada per Beatrice Schmid, que la mateixa autora ha actualitzat en Estudios de lingüística y filología españolas. Homenaje a Germán Colón (1998).

Fou president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-82), de la qual posteriorment fou nomenat conseller d’honor, president de la Societat Suïssa d’Estudis Hispànics (1982-86) i membre de la direcció de la Société de Linguistique Romane (1980-86). Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres (1963), de l’Institut d’Estudis Catalans (1966) i acadèmic corresponent de la Real Academia Española (1985), fou vicepresident de la Junta Permanente de Historia de la Lengua Española, de la Comisión del V Centenario de Elio Antonio de Nebrija i del Consell Valencià de Cultura (1989). L’any 2002 es constituí la Fundació Germà Colón Domènech, a partir de la donació del fons bibliogràfic del filòleg a la Universitat Jaume I, on té la seu.

Fou doctor honoris causa de les universitats de València (1984), Alacant (1991), Jaume I (1993) i Autònoma de Barcelona (2003). Fou distingit, entre altres guardons, amb el premi Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (1979), la Creu de Sant Jordi (1985), el premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I (1987), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988), el Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya, la Gran Creu d’Alfons X el Savi (1999), el Premi d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2014) i el títol de fill predilecte de la ciutat de Castelló. L’any 2016 rebé la Medalla d’Honor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Col·laboració: 
Data de revisió: 
2020-03-22

Llegir més...