i Colúmbia Britànica | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Colúmbia Britànica

Canadà
Explotació forestal a les muntanyes Rocalloses (Columbia Britànica)
© Fototeca.cat-Corel
Província de l’oest del Canadà, entre les Rocalloses i el Pacífic.
Població: 
4.122.000 h
[est 2002]
Extensió: 
947.800 km2

La capital és Victoria. El relleu és complex; hi ha un primer sector, format per la part septentrional de les Rocalloses, que no sobrepassa els 3 000 m. Després ve l’altiplà de Stikine al nord, el de Nechako al centre, i al sud, el del Fraser. Les muntanyes de la Costa, continuació de la serralada de les Cascades dels EUA, mitjançant les muntanyes de Saint Elias s’uneixen amb l'Alaska Range. D’entre les illes que constitueixen el cordó litoral cal assenyalar les de Vancouver, Queen Charlotte i l’arxipèlag Alexander. Malgrat llur latitud (50-60° nord), i a causa de la influència de la derivació septentrional del corrent calent del Kuro-Shivo, el clima hi és temperat oceànic amb precipitacions abundants (1 500 mm), sobretot a l’hivern, i temperatures suaus, puix que les Rocalloses dificulten el pas dels vents freds procedents de l’Àrtic (a Vancouver, 3,1°C de mitjana d’hivern, i 18,0°C, la d’estiu). Els altiplans interiors, darrere les muntanyes de la Costa que fan de barrera aturant els vents del Pacífic, són àrids. La província és drenada per nombrosos rius i és molt boscosa. La població hi és molt irregularment distribuïda, puix que la meitat es concentra a la costa, a les dues ciutats més importants: Victoria i Vancouver. El creixement ha estat molt ràpid durant el s. XX, però la densitat continua essent molt baixa (4 h/km 2 [1996]). La majoria de la població és d’origen anglès, i la llengua anglesa és la llengua oficial. Els principals recursos econòmics són l’explotació forestal, amb les seves indústries derivades, la mineria (or, argent, coure, zinc, plom, carbó, tungstè, ferro i amiant), amb la indústria transformadora a Vancouver, la pesca, que produeix la meitat del total del Canadà (salmó, bacallà, areng), i la ramaderia (bovins); les indústries, ultra les derivades d’activitats primàries, són principalment metal·lúrgiques (alumini). La província és ben comunicada amb la resta del territori, amb ferrocarrils, carreteres, aeroports i ports, pels quals és exportada gran part de la producció del Canadà. Fou visitada, des del començ de la colonització, per navegants espanyols i anglesos. El 1774 Juan Pérez en prengué possessió en nom de la corona espanyola, però pel tractat de Nootka (1790), signat entre Espanya i la Gran Bretanya, passà a les mans d’aquesta darrera. Formà part de les concessions de la Companyia de la badia de Hudson i fou un important centre comercial. El 1866 l’illa de Vancouver s’uní a la Colúmbia Britànica i formà la província d’aquest nom, que el 1871 passà a formar part de la confederació del Canadà. Amb la construcció del ferrocarril que l’uní a l’Atlàntic (1885) i l’obertura del canal de Panamà experimentà una gran expansió econòmica.

Llegir més...