La Comèdia humana

La Comédie humaine (fr)

Títol que el 1842 ideà Honoré de Balzac per al conjunt de les seves novel·les, agrupades en vuit grans divisions temàtiques: Scènes de la vie privée (Le Colonel Chabert, Le Père Goriot, etc.), Scènes de la vie de province (Le Lys dans la vallée, Eugénie Grandet, etc.), Scènes de la vie parisienne (La cousine Bette, Le cousin Pons, etc.), Scènes de la vie politique, Scènes de la vie militaire, Scènes de la vie de campagne, Études philosophiques (Louis Lambert, Séraphita, etc.) i Études analytiques.

Quant a la localització geogràfica, amb poques excepcions, són obres d’ambient francès; dins aquestes excepcions hi ha dos episodis de dues novel·les situats en terres catalanes: Les Marana, a Tarragona, i La duchesse de Langeais, a Mallorca. L’època és gairebé sempre la contemporània: una cinquantena se situen als anys de la Restauració (1815-30), vint-i-tres durant la Monarquia de Juliol (1830-48) i sis o set en temps de la Revolució, el Consolat i l’Imperi (1789-1815). El cens dels personatges és molt considerable: 2.500 d’identificables i uns 1.500 d’anònims. No sempre els noms més populars de La Comèdia humana són els que apareixen més sovint; per contra, els personatges més freqüents solen ésser secundaris.