Fundador a Milà, juntament amb Alberto Lattuada, de la Cineteca Italiana (1937), durant la postguerra fou crític de cinema en diverses publicacions. El 1946 debutà amb el documental Bambini in città, i el 1948 rodà el primer film de ficció (Proibito rubare), i posteriorment obtingué un gran èxit amb Pane, amore e fantasia (1953) i Pane, amore e gelosia (1954). Amb Tutti a casa (1960) adoptà un caràcter més personal, dins el qual seguiren La ragazza di Bube (1963), Infanzia, vocazione e prime esperienze di Giacomo Casanova, veneziano (1969), Lo scopone scientifico (1972), Delitto d’amore (1973), La donna della domenica (1975),Il gatto (1977), L’ingorgo (1979), Il matrimonio di Caterina (1981). Destaquen també els seus films centrats en personatges infantils (Le avventure di Pinocchio, 1972; Voltati, Eugenio, 1980; Cuore , 1983; i una nova versió de Marcelino, pan y vino , 1991). Féu també una adaptació de l’òpera La bohème de Puccini (1988).