i Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya

Cinematografia    Política
Cartell editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
© Fototeca.cat
ciències polítiques polít
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política, creat per decret de 5 d’octubre de 1936, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.

Evolució

L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer. Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda. Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’activitat divulgativa i propagandística institucional: el Comissariat de Propaganda, un organisme autònom de la Conselleria de Cultura al marge dels canvis en la composició del Govern autònom. El Comissariat s’ocupà especialment de la producció per a l’exterior; calia corregir els excessos d’una propaganda que el partit del Govern percebia com a poc representativa de Catalunya. Tot donant a conèixer al món el paper de Catalunya en la guerra i la rereguarda, la Generalitat es volia assegurar que en temps de pau se li reconeguessin les llibertats conquerides.

Actuà a través de la premsa diària (Comunicat de Premsa, ciclostilat, en set llengües, inclosos el llatí i l’esperanto), de revistes (Nova Ibèrica, Amic, Butlletí Especial per als Catalans Absents de la Pàtria), de quaderns fotogràfics (Visions de Guerra i de Reraguarda), d’edicions en quatre llengües, sovint il·lustrades, del cinema (Laia Films), de mascotes (El més petit de tots), de discs, de cartells, de teatres de titelles, de cors de cantaires (Sagetes Roges), de biblioteques ambulants (a les Llars Catalanes al Front). Tingué un personal fix que arribà a 300 persones. El comissari fou Jaume Miravitlles.

La secció de cinema

En el si del Comissariat es creà al novembre del 1936 una secció de cinema, Laya Films, dedicada a la distribució i producció de films. Dos aparells per a l’enregistrament de so, dues sales de muntatge i una de projecció, constituïren la modesta dotació de Laya. J. Miravitlles feu cridar Joan Castanyer, un creador, per tal que la dirigís. A França havia col·laborat amb Jean Renoir i, atès que era un experimentat avantguardista però també un pragmàtic, semblava la persona adequada per a llançar la nova secció. En la tradició inaugurada el 1933 pel Comitè de Cinema de la Generalitat republicana, Laya fou una empresa coherent, de la qual sorgiren reportatges i documentals conjunturals, encara que el seu veritable reeiximent fou el noticiari Espanya al dia (se’n feren 60), mantingut amb una periodicitat setmanal rigorosa. Durant la guerra produí més d’un centenar de títols, la majoria de curta durada i de to moderat, malgrat que eren clarament antifeixistes. Un dia de guerra al front d’Aragó (1936, J. Serra) fou el primer reportatge. Els films característics de Laya foren els destinats a glossar i lloar la laboriositat del poble català, amant de la llibertat, en contrast amb la imatge que la propaganda antirepublicana difonia. L’autor d’aquests films etnogràfics que recordaven al món el paper de la identitat diferencial catalana (El Priorat, 1937; Ollaires de Breda, 1937; Els tapers de la costa, 1937; Delta de l’Ebre, 1937, i Vall d’Aran, 1938) fou el documentalista i muntador Ramon Biadiu. També hi treballaren: el pioner Josep Maria Maristany, Sebastià Parera, que havia fotografiat Aurora de esperanza (1936-37, Antonio Sau) per a la CNT, el muntador Joan Serra, el jove debutant Manuel Berenguer, que participà en el rodatge de Sierra de Teruel (1938-39, André Malraux), Joan Mariné, i el tècnic de so René Renault. Ramon Martori, un actor de teatre especialitzat en el doblatge, hi posà la veu i la teatralitat. Fou un grup ideològicament heterogeni, però que rebutjava de manera unànime els radicalismes excloents i tenia vocació clara pel cinema. Al principi del 1938 es creà Catalònia Film, una societat anònima que ja no estava integrada en l’organigrama de la Generalitat i es presentava com a firma comercial, encarregada de potenciar la producció nacional.

Bibliografia

ÁLVAREZ, R. i SALA, R.: El cinema a Catalunya durant els anys de la Guerra Civil, "L’Avenç", núm. 11, 1978, p. 32-38; "Laya Films. Mesa redonda", Curso 1977-1978. Filmoteca Nacional de España, Barcelona 1979, p. 142-159.

CAMPILLO, M.: "El Comissariat de Propaganda", Escriptors catalans i compromís antifeixista (1936-1939). Curial Edicions Catalanes / PAM, Barcelona 1994, p. 40-44.

FUNOSES, A.: Laya Films. Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, "Films Selectos", núm. 301, 1936.

Col·laboració: 
FRR / RSN
Llegir més...