Els estats membres, que tenien una competència general fora de les matèries que la constitució havia expressament atribuït a la Communauté, és a dir, a l’Estat francès, posseïen l’autonomia interna, però no pas la sobirania ni tampoc la independència internacional. De dret, podien sortir de la Communauté quan ho desitjaven reivindicant llur independència. La Communauté se situava en una perspectiva de tipus federalista; havia estat imaginada pel general De Gaulle com una tècnica liberal de descolonització. La seva existència fou, però, molt efímera, perquè els estats africans de la Communauté accediren a la independència entre el 1959 i el 1960. Si oficialment no ha estat mai dissolta, en realitat ha deixat d’existir i només conserva un interès limitat pels territoris d’ultramar encara integrats dins l’Estat francès.