Situada a la vora del sector sud-oest del llac de Como, és la principal ciutat de la regió del llac. El seu emplaçament, al contacte entre els Alps i la plana del Po, en fa un centre comercial, turístic i industrial (filats i teixits de seda, indústries mecàniques). Entre els seus edificis sobresurten la catedral, de marbre, començada el 1396 i acabada als s. XV i XVI, i el Broletto , antic palau municipal. És l’antiga Comum . Ocupada pels romans (196 aC), fou convertida posteriorment en colònia. Durant l’edat mitjana patí les invasions de gots, bizantins, llombards i francs, els quals hi fundaren un comtat; convertida en comuna al s. XI, hagué de lluitar constantment amb Milà, a la qual se sotmeté l’any 1451. A partir d’aleshores seguí la sort d’aquella: fou ocupada pels francesos, els espanyols (1521) i els austríacs (1714), contra els quals es revoltà l’any 1848. El 1859, però, fou conquerida per les forces de Garibaldi i annexada al regne d’Itàlia.
Como La catedral
© Fototeca.cat