A partir del 14 de juliol de 1789 substituí el cos municipal i fou presidida per Bailly; fou constituïda legalment el 21 de maig de 1790 a base de membres elegits per les 48 seccions de la capital. La Comuna insurreccional (9 d’agost de 1792), no sotmesa a cap llei i dominada successivament per jacobins i hebertistes, esdevingué el veritable motor de la revolució i imposà la voluntat del poble treballador parisenc tant a l’assemblea nacional com, mitjançant comissaris delegats, als departaments: insurrecció del 10 d’agost, proscripció dels girondins, primeres mesures terroristes, matances de setembre, etc. Acceptà d’ésser progressivament suplantada (~setembre de 1793) pel Comitè de Salvació Pública, en virtut del prestigi de Robespierre. Quan aquest fou acusat, la Comuna intentà vanament de salvar-lo i desaparegué com a força política (83 membres guillotinats), bé que continuà funcionant fins a la dissolució de la Convenció.