Fou un fruit precoç del moviment litúrgic belga creat per Lambert Beaduin i constituí un fenomen històric important per a Catalunya per la seva envergadura i per les conseqüències que tingué en la vida espiritual —no solament religiosa— del país. Presidit pel nunci Francesco Ragonesi i per tots els bisbes de les diòcesis catalanes, que hi feren homilies i conferències, tingué com a secretari i principal animador Lluís Carreras. Hi assistiren més de dos mil congressistes de tots els Països Catalans. Els temes generals foren dedicats en bona part a la missa. Les sessions d’estudi foren dividides en tres seccions: d’estudis històrics, de ministeris sacerdotals i de gregorianisme i popularització de la litúrgia. Amb la doble finalitat d’introduir els fidels en la litúrgia i donar-li una major dignitat, impulsà una sèrie d’iniciatives, com la publicació de l'Eucologi de Carreras, Clascar i Tarré —repartit durant el congrés mateix—, la creació de l’Associació Gregorianista (1916), que promocionà les scholae cantorum, que foren fundades arreu, i, més tard (1925), la constitució dels Amics de l’Art Litúrgic, dins el Cercle Artístic de Sant Lluc. No foren publicades les actes del congrés, bé que bastants dels treballs que hi foren llegits aparegueren a la revista litúrgica de Montserrat “Vida Cristiana” —òrgan del congrés i del moviment litúrgic català—, a “Reseña Eclesiástica” i a altres indrets.