La capital és Hartford. S'estén des del peu de la muntanya dels Apalatxes, trencat pels rius que baixen al nord, fins a la plana costanera. El litoral, que forma la costa septentrional de l’estret de Long Island, ofereix molts abrics a la navegació. El clima és temperat fred, amb una gran pluviositat (a New Haven, 10°C de temperatura mitjana, 24,5° d’oscil·lació i 1 165 mm de pluja). La vegetació natural de bosc atlàntic ha retrocedit cap a les muntanyes; la major part del territori és coberta de conreus i pastures, molts dels quals de regadiu. La xarxa fluvial és formada per eixos longitudinals de direcció nord-sud; el riu principal és el Connecticut. És un estat molt superpoblat i amb una densitat superior a la mitjana dels EUA (252,05 h/km 2 [1994]) i una forta emigració. Els negres només hi representaven, els anys vuitanta, prop del 3% de la població total, i la població urbana tenia un índex de més del 80%. Les principals ciutats són Hartford, Bridgeport i New Haven. L’agricultura hi és important (tabac, cereals, patates, fruiters i hortalisses); la ramaderia hi és també molt estesa (vacum, amb predomini de vaques de llet), com també la cria d’aviram. Els importants jaciments de mica a Lichtfield són explotats per a la construcció. L’energia és principalment hidroelèctrica; la indústria, però, és el sector més desenvolupat: aeronàutica, armament, química, tèxtil (fibres artificials) i electrònica. La renda per capita és de les més altes dels EUA. La regió fou explorada per l’holandès Adriaen Block (1614), i la colonització començà el 1633 en ésser fundada Windsor per uns anglesos provinents de Massachusetts. El 1639 adoptà la primera constitució escrita de les 13 colònies. Durant la guerra de la Independència (1775) col·laborà en la causa revolucionària i es declarà independent el 1776. Per la Constitució del 1818 foren separats els poders legislatiu, executiu i judicial (s’amplià el dret de vot) i l’Església se separà de l’estat.
Connecticut. Casa victoriana a New Haven
© Fototeca.cat-Corel