Entrà a la cúria romana el 1783. Com a secretari del conclave de Venècia (1799) afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat (1800). Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París (1809) i a Reims (1810-13). Representà la Santa Seu al Congrés de Viena (1814-15) i tornà al seu càrrec fins el 1823. És autor de l’edicte Motu Proprio.