OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Consell Ecumènic de les Esglésies

Sigla de COE
Sigla de COE
cristianisme crist
Associació d’esglésies cristianes acordada a Utrecht (1938) i definitivament constituïda, el 1948, a l’assemblea d’Amsterdam, on es reuniren 351 delegats de 147 esglésies.

El Consell, que sorgí com a fruit i com a expressió del moviment ecumènic contemporani (ecumenisme), del qual ha esdevingut peça fonamental, és un lloc de diàleg, amb vista a fomentar i possibilitar la unitat de tots els cristians. L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del Consell: pren les decisions, dóna les directrius generals i elegeix un comitè central i un altre d’executiu. Posteriorment hi ha hagut les assemblees següents: Evanston (Illinois, EUA), el 1954, sota el lema: “Crist única esperança del món”; Nova Delhi (Índia), el 1961, on entraren a formar part del Consell tots els ortodoxos que no hi eren, sota el lema “Crist llum del món”; Uppsala (Suècia), el 1968; Nairobi (Kenya), el 1975, sota el lema “Crist ens allibera i ens uneix”; Vancouver (Canadà), el 1983, sota el lema “Jesucrist vida del món”, i el 1991 a Canberra (Austràlia), on analitzà les relacions entre la religió cristiana i la vida moderna. Fou molt important la Conferència Mundial sobre “Fe, Ciència i el futur”, a Cambridge (Massachusetts, EUA) el 1979, on científics i teòlegs estudiaren la viabilitat de la societat basada en l’ús actual de la ciència i la tecnologia i l’encontre de Seül (República de Corea) del 1990 sobre “Justícia, pau i salvaguarda de la creació”. A Melbourne, Austràlia (1980), amplià la seva tasca evangelitzadora. El 1982, a Lima, publicà uns importants acords ecumènics sobre baptisme, eucaristia i ministeri. L’Església catòlica, que en un principi s’havia negat a participar-hi, des del concili II del Vaticà, canvià d’actitud, i així ha estat creada una comissió mixta: nou teòlegs catòlics formen part de la comissió “Fe i Constitució”. L’Església Evangèlica Espanyola és membre fundador del Consell i l’Església Espanyola Reformada Episcopal n’és membre associat. El 1992 en fou elegit secretari general Konrad Raiser, pastor de l’Església evangèlica alemanya i professor de teologia i de ciències ecumèniques de la Universitat de Bochum, que inicià una campanya per promoure la convocació d’un concili cristià universal amb motiu de l’adveniment del tercer mil·lenni. Entre les activitats més importants del CEE, cal esmentar les conferències mundials de Santiago de Compostel·la (1993; organitzada per Fe i Constitució) i de Salvador, Brasil (1996; dedicada a la relació de l’Evangeli amb les diverses cultures). Impulsà també la II Assemblea Ecumènica Europea de Graz, Àustria (1997). El 1998 celebrà la seva vuitena assemblea general a Harare (Zimbàbue), en la qual participaren un miler de delegats oficials, que representaven 332 esglésies anglicanes, luteranes, reformades i ortodoxes, als quals cal afegir 3 000 persones més entre invitats, assessors, observadors i periodistes. Aquesta assemblea commemorava els cinquanta anys del Consell Ecumènic de les Esglésies. S’hi aprovaren declaracions sobre temes com la condonació del deute als països pobres o sobre el decenni ecumènic de solidaritat de les esglésies amb les dones. També s’hi creà una comissió de diàleg amb els ortodoxos a fi de rebaixar les tensions existents entre el consell i algunes d’aquestes esglésies, com ara les esglésies ortodoxes de Geòrgia i de Bulgària, que abandonaren el consell. L’assemblea aprovà el document Comprensió i visió comunes del Consell Ecumènic i impulsà una consulta a totes les esglésies membres sobre el futur del consell. També elegí els 150 membres del comitè central, en el qual són representats els ortodoxos (24,6% dels membres), els reformats (22%), els anglicans i els metodistes (10% cadascuna d’aquestes confessions), els luterans (8,6%) i els baptistes (4,7%). Les esglésies pentecostals, d’institució africana, les lliures, les altres denominacions i les esglésies unides o en via d’unió, també hi són representades. Publicà The nature and Purpose of The Church (1998).

Col·laboració: 
AnMa

Llegir més...