Constantí IV

Pogonat (‘Barbut’) (snom.)
(Constantinoble, 654 — Constantinoble, 685)

Emperador bizantí (668-685).

Fill de Constant II. Hagué de compartir el govern amb els seus germans Tiberi i Heracli fins que aconseguí d’eliminar-los. Durant cinc anys (673-677) resistí els intents dels àrabs de penetrar a Constantinoble, i sembla que una de les raons del seu èxit fou la utilització per primera vegada del foc grec. Aconseguí que els serbis i els croats reconeguessin la sobirania de l’Imperi i es convertissin al cristianisme. La campanya contra els búlgars (679), que havien traspassat la frontera del Danubi, no tingué èxit. Convocà el tercer concili de Constantinoble, sisè ecumènic (680-681), que condemnà el monotelisme.