Succeí (1964) el seu pare Pau I. Destituí el primer ministre Papandreu (1965), acte que l’oposà al parlament. En produir-se el cop d’estat militar (1967) intentà, sense èxit, un contracop el mateix any, fet que el portà a exiliar-se a Roma al desembre, encara que continuà essent considerat rei. El juny del 1973 el règim dels coronels, tot implicant-lo en una conspiració, proclamà la república a Grècia, decisió ratificada per referèndum el desembre del 1974, un cop restablerta la democràcia. Des d’aleshores, a Grècia fou conegut amb el nom de senyor Glücksburg i internacionalment com Constantí II de Grècia, príncep de Dinamarca. L’any 1973 s’instal·là de nou a Roma, i posteriorment es traslladà a Madrid, a Copenhaguen i a Londres, on s’establí definitivament. En aquesta ciutat dirigí el Col·legi Hel·lènic de Londres i creà la Fundació Anna Maria de Grècia (2002).
Les relacions amb els successius governs grecs foren molt conflictives, fins al punt que el 1994 el govern el desposseí a ell i a la seva família de la ciutadania grega i els confiscà les propietats. L’any 2002 el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg emeté una sentència favorable a la família reial grega que condemnava l’estat grec a indemnitzar el monarca amb pagaments compensatoris i ordenava la restitució de la seva nacionalitat grega. L’any 2013 retornà a Grècia i s’establí en una de les seves residències. Era germà de Sofia, reina d’Espanya.