Incidia especialment en els contractes de rabassa morta a les comarques vitícoles i en els de terra campa a les altres. Elaborat per la Comissió Jurídica Assessora, l’avantprojecte fou debatut al Parlament (novembre del 1933 - març del 1934). La llei fou aprovada l’11 d’abril de 1934 amb 56 vots a favor i cap en contra, per absència de la Lliga Catalana, partit que havia combatut el projecte i havia abandonat el Parlament. La llei aplicava el principi de la propietat de la terra com una funció social: diferenciava entre arrendament i parceria, segons la participació del propietari, fixava un mínim de 6 anys de contracte, establia el caràcter familiar de les explotacions i pràcticament impedia el desnonament dels pagesos. La Lliga Catalana i alguns terratinents de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre la denunciaren a les corts de la República, el govern de la qual, que presidia el radical R.Samper, la impugnà per anticonstitucional. El Tribunal de Garanties Constitucionals anul·là la llei per 13 vots contra 10 (sentència del 8 de juny de 1934). Aquest intent de limitar les facultats legislatives reconegudes per l’Estatut de Catalunya motivà la reacció de les forces polítiques catalanes i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. El Parlament de Catalunya tornà a votar el projecte primitiu, sense cap modificació, i s’obrí un procés de negociació entre ambdós governs, interromputs pels esdeveniments del 6 d’octubre de 1934, arran dels quals el capità general Domènec Batet revocà els judicis de revisió de contractes rústics favorables als rabassaires en favor dels terratinents; en dos anys, es plantejaren uns 1 400 casos. El 16 de febrer de 1936, amb el triomf del Front Popular, fou restablerta la legalitat anterior, i la Lliga Catalana acceptà la llei. Durant la guerra civil de 1936-39 la terra no fou col·lectivitzada, malgrat alguns intents, per haver-s’hi oposat la pagesia catalana. La llei del 8 de setembre de 1939 deixà sense efecte les disposicions del Parlament de Catalunya, restablint el dret anterior a l’Estatut d’Autonomia.