Successora de l’Assemblea Legislativa, era composta per 749 diputats electes. Encarregada de redactar una nova constitució, proclamà la Primera República Francesa el mateix 21 de setembre. Pel desembre de 1792 obrí un procés contra Lluís XVI, que fou condemnat a mort. Aquest judici oposà definitivament els dos partis predominants, els girondins i els muntanyencs, que es disputaven per aconseguir els diputats independents, anomenats “els de la plana”. Les primeres victòries franceses sobre els aliats afavoriren els girondins, però la derrota de Neerwiden (març de 1793), la retirada de Bèlgica i la traïció del general Dumouriez en comprometeren la situació. La Convenció hagué d’enfrontar-se alhora amb la primera coalició antirepublicana, amb l’aixecament reialista d’algunes regions, sobretot la Vendée, i amb l’agitació interna. Per inspiració dels jacobins, foren creats un Tribunal Revolucionari (març del 1793) i un Comitè de Salvació Pública (abril del 1793). La revolta del 2 de juny de 1793 donà el poder als jacobins, que desencadenaren el Terror i proclamaren una nova constitució. La invasió fou vençuda, però augmentaren la repressió, les execucions i la crisi econòmica. El 27 de juliol de 1794 (9 de termidor) Robespierre fou enderrocat pels moderats de “la plana”, que amb l’ajut de l’exèrcit eliminaren la influència jacobina dins la Convenció. Els termidorians recuperaren la col·laboració girondina, optaren per la moderació a l’interior i l’agressió a l’exterior i proclamaren una nova constitució (setembre del 1795). L’1 d’octubre Bèlgica fou reincorporada a França, i el dia 5 fou sufocada una revolta reialista. Vint dies més tard la Convenció fou dissolta.