Documentada des de l’època predinàstica, fou després capital del nomós V de l’Alt Egipte. Fou destruïda durant el regnat de Dioclecià (245-313). D’importància política migrada, tingué, en canvi, un paper considerable en el camp econòmic com a punt de partida al Punt, a l’Uadi Hammamat i a la regió aurífera pròxima, d’on hom extreia l’"or de Coptos” de les fonts egípcies. Era també el centre del culte al déu Min, senyor del desert oriental. Del seu temple, construït originalment en el Regne Antic, en resten elements, entre els quals destaquen els famosos “decrets de Coptos” (divuit en total), que daten de les dinasties VI (~2345-2181), VIII (~2181-73), d’una gran importància històrica, i XVII (~1650-1567). Hi ha vestigis també d’altres dos temples i de gairebé tots els períodes de la història egípcia, principalment del grec i el romà. Fou excavada per Fl. Petrie (1863-94) i per A. Reinach i R. Weill (1910-11).