Sacerdot, fou catedràtic de matemàtiques de la Universitat de València. Amb Baltasar Íñigo i Tomàs Vicent Tosca contribuí granment al foment d’aquestes ciències i a la renovació filosòfica que hi tingué lloc en el període del 1687 al 1727; segons Maians, un alumne seu fou el primer a Espanya que defensà la filosofia moderna en un acte oficial universitari. A més d’algunes obres piadoses (biografies), publicà una Arithmetica demonstrata (1699). A la seva mort deixà un gran nombre de manuscrits que palesen la dedicació a les matemàtiques i a l’astronomia, almenys ja des del 1681, amb un caràcter pràctic i experimental, entre els quals hi ha un Methodus elaborandi componendique telescopia et microscopia , que permet de deduir que construïa ell mateix els seus aparells. Les seves obres més conegudes foren editades per Maians i l’Acadèmia Valenciana pòstumament: els Avisos de Parnaso (1747) són del 1690 i Ceñal hi ha assenyalat el primer intent de traducció castellana del Discours de la méthode de Descartes; a la Mathesis sacra (1757) cita sovint els autors moderns de la seva època. Totes dues obres porten valuoses introduccions de l’editor.
J.B.Coratjà
© Fototeca.cat
Matemàtic.