El sector septentrional del terme forma part de la plana regada de la dreta de la Tet (rec de Corbera, que prové de Bulaternera i desguassa a la Tet a Sant Feliu d’Amunt). La construcció del pantà de Vinçà ha provocat un canvi en l’agricultura: substitució de vinyes per presseguers i hivernacles, i intensificació dels conreus. De les 300 ha de superfície agrícola, 159 són dedicades als arbres fruiters, 109 a la vinya i 61 a les hortalisses. Hi ha una empresa de la construcció i s’ha creat l’Institut per al Desenvolupament dels Recursos Naturals Renovables. El 1856 se segregà de Corbera del Castell. El poble (507 h agl [1982]; 152 m alt) és al límit meridional de la plana al·luvial, vora la séquia de Corbera. En aquest indret hom esmenta una cabana o hostal ja el 1487, i el 1665 al seu voltant hi havia un petit nucli de població anomenat les Cabanes. Dins el terme hi ha la cova de Montou, cova natural de grans proporcions, amb estalactites.