La capital és Corfú. És separada de la costa de l’Epir per l’estret de Corfú. La part septentrional és muntanyosa (mont Pantokrátos, 911 m), la central, suaument ondada, i la meridional, plana. Els recursos econòmics són l’agricultura (oliveres, vinya i arbres fruiters) i també la fabricació de paper i sabó i l’artesania tèxtil. És un centre d’atracció turística. Té aeroport. S’hi destaquen les ruïnes del temple grec d’Àrtemis.
Després d’un efímer assaig colonial per part d’Erètria, l’antiga Corcira fou colònia de Corint (733 aC). Mantingué lluites amb la metròpolis, com la batalla naval del 664 aC i la guerra del 435 aC; Corint necessitava l’illa com a escala de navegació cap a la Magna Grècia. L’ajuda d’Atenes a Corcira contra Corint fou una de les causes de la guerra del Peloponès. A la segona meitat del segle V aC hi hagué una famosa guerra civil entre oligàrquics i demòcrates, descrita per Tucídides. Després fou base naval romana. Pertangué a l’imperi Bizantí fins al 1084, que fou conquerida pels normands. Expulsats aquests pels venecians, retornà a Bizanci, però novament fou ocupada pels normands (1147-48). Posteriorment, passà a Venècia (1206), al despotat d’Epir (1214) i a Manfred de Sicília (1259) com a dot de la seva segona muller Helena Comnè, la derrota i la mort del qual a les mans de Carles I d’Anjou comportà la incorporació de l’illa, juntament amb Nàpols, als dominis angevins (1266). Sota el poder venecià (1386-1797) fou objecte de dos setges turcs: l’un el 1538, en temps de Solimà, i l’altre en 1716-18. L’any 1797 passà al poder de la República Francesa pel tractat de Campoformio. Ocupada poc temps després per un exèrcit russoturc, retornà a França el 1807. Del 1809 fins al 1864, que fou cedida a Grècia, romangué en poder de la Gran Bretanya, la qual li atorgà una certa autonomia, llevat d’un breu domini francès (1809-15). Durant la Primera Guerra Mundial esdevingué refugi del govern serbi, el qual signà amb el president del Comitè Iugoslau, el 20 de juliol de 1917, el pacte de Corfú, que establí la unió política dels serbis, croats, eslovens i montenegrins. A la Segona Guerra Mundial fou ocupada per tropes italianes durant el període 1941-44.