Franciscà, estigué al servei d’Alfons el Magnànim, que el pensionà l’any 1455 a Roma. L’any següent figura com a almoiner major de Ferran I de Nàpols, i el 1475 com a cantor a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó. És autor d’obres religioses, de villancicos i de cançons profanes (se n'han conservat dues misses, alguns motets i 17 cançons profanes). La seva producció mostra un gran domini de l’escriptura contrapuntística de l’escola francoflamenca del darrer terç del s XV. La seva originalitat està a simplificar la tècnica per donar una major expressivitat al text.