Cornellà de Llobregat
Sumari de l’article
Situació i presentació
El municipi és situat a la Marina del delta del Llobregat; el riu fa de límit meridional del terme amb els municipis de Sant Boi de Llobregat i del Prat de Llobregat. Al sector de ponent, pel barri de Can Fatjó confronta amb Sant Joan Despí, a tramuntana amb Esplugues de Llobregat i a llevant, en part pel camí del Mig, amb el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat (del Barcelonès). La seva altitud mitjana respecte del nivell de la mar és d’uns 32 m. Dins el terme hom pot distingir dos sectors, el de terres baixes d’al·luvió i la muntanya o samontà, a septentrió, amb materials del Quaternari antic, darreres terrasses vora el Llobregat de la muntanya de Sant Pere Màrtir. Aquest terreny escalonat i accidentat és travessat per torrenteres com el torrent de la Fontsanta, el del Pedró i el de les Sardanes. Ambdós sectors, el pla i el samontà, són clarament separats per un terraplè d’origen natural, però accentuat per la construcció de la via del ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Martorell el 1855, de manera que la veu popular diferencia entre Cornellà de Baix i Cornellà de Dalt. Gran part de la superfície del terme és urbanitzada. La situació de Cornellà, en un lloc central respecte del conjunt de municipis del marge esquerre del Llobregat, l’ha configurat com un nucli important de comunicacions de la zona. L’eix viari tradicional és la carretera C-245 de Barcelona a Castelldefels, que té un brancal cap a Sant Feliu. Aquesta carretera, que travessa el centre de Cornellà, s’ha descongestionat gràcies a la construcció de la C-32, que uneix Barcelona amb Castelldefels i Sitges. En els darrers anys del segle XX, el tram d’autovia (A-2) que passa per la part de migdia i de ponent del terme ha quedat enllaçat amb les rondes de circumval·lació de Barcelona (la B-20 o Ronda de Dalt, que enllaça dins el terme, i la B-10 o Ronda Litoral, ja dins l’Hospitalet de Llobregat). Pel que fa al sector ferroviari, Cornellà ha esdevingut, per la seva proximitat amb Barcelona, el nus de comunicacions més important del Baix Llobregat: el Ferrocarril Metropolità hi ha establert tres estacions —Sant Ildefons, Gavarra i Cornellà Centre—, mentre que la línia del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès hi té una estació i un baixador. El tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, el popular Carrilet, soterrat, ha establert estacions als barris d’Almeda i Cornellà Centre. L’any 2004 s’inaugurà el Trambaix (tramvia lleuger), que millora les comunicacions vers Barcelona.
La població i l'economia
El primer cens de la població (cornellanencs) és el de Pere el Cerimoniós, del segle XIV, on consta que Cornellà tenia 46 focs. A la primeria del segle XVIII (1718) només hi havia 189 h. L’expansió econòmica d’aquest segle es traduí en un ascens demogràfic continuat. El 1878 hi havia 834 h; el 1857 n'hi havia 1 510, i a la fi de segle (1887) se'n registraren 1 867. Posteriorment, i fins a l’inici dels anys vuitanta del segle XX, la població va experimentar un augment progressiu i espectacular (el 1910 hi havia 2 496 h; el 1950, 11 473 h, i el 1960, 24 714 h), remarcable, sobretot, en les dècades de 1960 i 1970 (el 1970 hi havia 77 314 h i el 1975, 91 739 h). El cens del 1981 ja assenyalava una lleugera minva demogràfica, (91 563 h), confirmada els anys posteriors (84 927 h el 1991 i 79 979 el 2001). Els primers anys del segle XXI, però, la tendència es capgirà i el 2005 s’arribà a 84 131 h. El municipi de Cornellà és un dels més densament poblats de Catalunya (12 087 h⁄km2 el 2005). La immigració ha estat una constant en la història de Cornellà al segle XX. Ja l’any 1932, el 70% de la població de la ciutat era originària de fora del municipi, i a partir de la dècada de 1960, aquest percentatge es va consolidar. El sector primari ha sofert un fort retrocés en les darreres dècades del segle XX a causa de la forta industrialització i urbanització de la zona. El 2001 ocupava només el 0,4% de la població treballadora. L’agricultura es conserva només en les terres més baixes de la Marina, regades pel canal de la Infanta, que fou construït al començament del segle XIX. S'hi conreen hortalisses i arbres fruiters: pomeres, pereres i presseguers. La industrialització s’inicià molt aviat a Cornellà. Així, pocs anys després de la construcció del canal de la Infanta, el 1827 es té notícia d’un molí fariner i, poc més tard, de la fàbrica d’indianes de Can Rosés (1851), de la indústria tèxtil La Llana (1856) i, del mateix sector fabril, Can Suris (1897) i Can Bagaria (1920). El forn del Vidre és documentat el 1898. A la primeria de segle s’introduí la indústria metal·lúrgica amb l’empresa Siemens, del 1911, i la del cautxú (Pirelli), i també s’inaugurà l’estació elevadora de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB, 1907) i Ceràmiques Serra (1929). Cornellà esdevingué lloc d’establiment de serveis de la ciutat propera. Entre els anys 1900 i 1930, Cornellà de Llobregat va realitzar l’empenta definitiva vers una economia plenament industrial, cosa que diversificà la producció entre els diferents sectors industrials. L’anàlisi de l’estructura social de Cornellà l’any 1932 revela un component social característic d’una ciutat abocada als sectors secundari i terciari (70% de la població activa). El gran pas cap a una economia plenament industrial es realitzà en la dècada de 1960 i vers la dècada de 1980 va sofrir una forta crisi, especialment en el ram de la construcció i el metall. La recuperació econòmica posterior va comportar el rellançament de les activitats productives, que, a la vegada, va significar la consolidació de quatre polígons industrials (Est, Solanes, Can Femades i Almeda). El 2001 gairebé el 40% de la població ocupada treballava en el sector industrial (inclosa la construcció). Els principals sectors de producció són el siderometal·lúrgic, el de la construcció, el del cautxú, el químic, el del vidre, el de material elèctric, el de fabricació de peces amb matèries plàstiques, el de mobles, el tèxtil, etc. Predomina la petita i mitjana empresa, però també hi ha grans fàbriques multinacionals.

Pel que fa als serveis, Cornellà disposa de centres escolars que cobreixen l’ensenyament fins al batxillerat i la formació professional. Hi ha, a més, un centre de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). Cornellà té també un bon nombre d’instal·lacions esportives, entre les quals destaca l’Estadi Municipal (amb pista d’atletisme i camps de rugbi i de futbol). El 1989 es va inaugurar el parc Can Mercader entre el barri de Sant Ildefons, al N, i la carretera de l’Hospitalet, al S, un dels més grans de l’àrea metropolitana de Barcelona.
La ciutat de Cornellà de Llobregat
Morfologia urbana
La ciutat de Cornellà de Llobregat (27 m d’altitud), que adoptà aquesta condició el 1968, és situada al curs baix del Llobregat, al seu marge esquerre. La població antiga es formà entorn de l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà i del castell de Cornellà, sobre l’eix del carrer de l’Església, avui de Mossèn Cinto Verdaguer.
La cultura i el folklore
A Cornellà hi ha un nombre important d’associacions i entitats culturals, esportives i cíviques. La vida musical i el cant coral han tingut, de sempre, tradició a Cornellà. Destaca la Societat Coral La Unió, fundada el 1913 i adherida als Cors de Clavé, i l’Orfeó Catalònia (1932), que ha esdevingut l’entitat coral més coneguda de la ciutat. Altres entitats històriques han estat la cobla La Principal del Llobregat (1929) i el Centre Catalanista L’Avenç (1907), organitzador dels primers Jocs Florals el 1908. El 1913 fou creat el Patronat Cultural i Recreatiu, encara en activitat. Hi ha algunes entitats, com l’Agrupació Sardanista i els Amics de la Sardana, que continuen la tradició cultural iniciada a la primeria del segle XX. Cornellà té també algunes penyes folklòriques que incorporen la cultura de la immigració, com ara les germandats. Les principals entitats esportives són, la Unió Excursionista de Catalunya, l’Atlètic Cornellà Futbol Club (1922), el Club de Bàsquet Cornellà i el Rugbi Club Cornellà, que constitueix una de les entitats més representatives de la població. En l’àmbit cultural destaca el Festival Internacional de Pallassos, que té lloc el mes de maig, cada dos anys, amb la participació dels principals artistes i grups i actuacions pels carrers i les places de la ciutat. S'organitza també el Festival d’Art Flamenc de Catalunya. Quant a les publicacions periòdiques, a Cornellà s’han editat el periòdic local “L’Avenç” (1927), “El Pensamiento”, desaparegut el 1972, i la revista independent “Revolt Negre” (1984-86). També s’edita el “Diari de Cornellà” i, amb abast comarcal, la revista “Aquí”. Cornellà disposa d’un Arxiu Històric Municipal (situat inicialment a la Rectoria, passarà al rehabilitat edifici del castell), amb documents dels segles XIX i XX i altres pertanyents a les famílies Mercader-Bell-lloc. Per als actes culturals, socials i econòmics es disposa de les modernes instal·lacions de l’Auditori. Finalment, cal esmentar el Museu Palau Mercader (1995), que conserva una col·lecció important de mobiliari, pintures i decoració d’època romàntica, a més de col·leccions de fòssils, ocells i armes, i el Museu de les Aigües, inaugurat el 2004. Entre les tradicions més significatives cal destacar la festa major, per Corpus (paral·lelament se celebra també la Fira Comercial). El Carnaval té força participació popular, així com la Jordiada (el dia de Sant Jordi, a l’abril). Cal destacar també el Rocío, la Festa Galega i els aplecs sardanistes.
La història
El nom de Cornellà prové d’un antropònim llatí amb un sufix de pertinença, Cornelianus, nom que devia ser el del propietari d’un antic fundus o vil·la romana originària del lloc de Cornellà. Potser es tracta de la que fou descoberta el 1928, al centre de Cornellà, al subsol de la casa de la ciutat. Hom hi descobrí diverses estances ordenades entorn d’un pati, fragments de ceràmica i, sota un mosaic amb decoració floral, uns enterraments amb teules. Prop d’aquests enterraments hi havia els fonaments i altres restes d’una antiga església amb absis poligonal, datable a la primeria del segle VII. Aquesta església va ser reformada en temps del bisbe Vives de Barcelona. Hom hi afegí unes columnes amb capitells i bases de tipus califal a l’indret de l’arc triomfal, sortides segurament del mateix taller que esculpí els capitells i les bases per a la basílica que fou consagrada el 977 a Ripoll. El lloc de Cornellà és documentat el 980; al cap de poc, el 986, s’esmenta el terme i territori de Cornellà, i el 993 l’església de Santa Maria de Cornellà. Hi posseïen béns el monestir de Sant Cugat del Vallès (en part procedents del frustrat monestir de Santa Maria de Castelldefels), la seu de Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona (procedents de diverses donacions) i el monestir de Sant Pere de les Puelles, segons consta en el testimonial que feu aixecar el cenobi el 991. Cornellà era considerat un lloc forà dins el territori de la ciutat de Barcelona i com a tal fou de jurisdicció reial. Del castell de Cornellà, que mencionen sengles documents apòcrifs dels anys 1054 i 1067, se sap que va ser una de les moltes torres fortificades que defensaven la línia del Llobregat. En perdre el caràcter militar, la torre va esdevenir una casa alodial, propietària de gran part de les terres del terme. L’any 1308 pertanyia a Berenguer Mallol, que la va traspassar a les famílies dels Masseguer i Ça Rovira. Durant la guerra civil catalana del segle XV, el castell va ser confiscat a la família de donzells Ribes i cedit a Manaut de Guerri, capità de Renat d’Anjou al Llobregat. Al llarg del segle XVII, el castell de Cornellà va formar part del patrimoni dels Cruïlles i Rajadell de Peratallada, que el traspassaren l’any 1678 a Baltasar Oriol i Mercer. Els hereus d’aquest, els Via i Puig, el subhastaren a principi del segle XX. Els darrers anys del franquisme Cornellà visqué una forta oposició contra la dictadura i una lluita de reivindicacions obreres important. Fou remarcable, i esperó del moviment cívic i popular de la ciutat, la mobilització popular per a la canalització del riu, després de la gran riuada del 1971.