Fill de Gaietà Cornet i Mas, es formà artísticament a l’Acadèmia Borrell, encara que seguí també, per tradició familiar, la carrera d’enginyer industrial, que exercí a La Maquinista Terrestre i Marítima.
Pertangué, vers 1897-98, quan conreava la pintura a l’oli, al grup prenoucentista El Rovell de l’Ou. Publicà els seus primers dibuixos a L’Esquella de la Torratxa (1898), que deixà per incompatibilitat ideològica, i col·laborà a La Veu de Catalunya. Fou cofundador i director artístic del Cu-cut! (1902-12), per al qual creà el famós ninot amb barretina, prototip del català realista i murri; l’any 1904 entrà a col·laborar també al Patufet (1904-38). El 1913 acceptà la direcció artística d’El Correo Catalán. Malgrat que mai no deixà l’activitat d’enginyer —fou catedràtic (1909) i director delegat de l’Escola d’Enginyers (1929) i també president de l’Associació d’Enginyers Industrials (1930)—, col·laborà a nombroses publicacions: L’Estevet (1921), Virolet (1922-31), El Senyor Canons (1925), L’Esquitx (1931-37), etc., i dirigí Mondial Humor (1912-13). Fou un dels fundadors de la Unió de Fotogravadors.
De totes les branques de la caricatura preferí la política, sempre en defensa d’un catalanisme de centredreta, amb intenció declarada de “fer sang” i arribar a “l’entranya de l’enemic”; tanmateix, fou un dels dibuixants per a infants més apreciats.