Era formada pels individus dels gremis, organitzada en batallons i companyies, a les quals corresponia la defensa d’un sector determinat de les muralles. El cap suprem o coronel era el conseller en cap de la ciutat; el darrer fou Rafael Casanova (11 de setembre de 1714). Té l’origen en l’antiga host de la ciutat, reorganitzada el 1646. La seva bandera era la de Santa Eulàlia. Durant el setge de Barcelona (1713-14) es distingí especialment en la defensa de la ciutat i arribà a comptar 3.500 homes.
Fou la primera institució dissolta pels borbònics en ocupar Barcelona (13 de setembre de 1714). L’organització fou imitada a Palma, Mallorca, pel lloctinent marquès de Rubí pel desembre del 1713, i fou formada per 23 companyies de gremis amb un total de 3.800 homes. En ocasió de la Guerra Gran (1793) hom la restablí efímerament, autoritzant les companyies armades pels gremis a fer guàrdia a la ciutat.