Al començament del segle XVI hi fou construïda una petita església, ampliada aviat, i reconstruïda en 1576-83.
L’actual edifici, consagrat el 1583, és d’estil gòtic tardà, bastit en granit; el campanar és de planta quadrada, i la nau, de creu llatina. L’altar major és renaixentista, amb un retaule plateresc. S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Socors (segons tradició, fou trobada). Al costat hi ha una pagesia o hostaleria que hom ha suposat que havia estat una casa dels templers. Depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.
És un centre de devoció comarcana i té una gran tradició l’aplec del Dilluns de Pasqua, que congrega gent del Vallès i del Maresme.