Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i el vessant esquerre de la capçalera de la Muga, riu que constitueix la frontera estatal, juntament amb el seu afluent per l’esquerra, el riu Major. La superfície forestal hi és important (rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig). Hi ha 169 ha destinades a pastures i farratge. Quant a la ramaderia té 74 caps de bestiar oví, 59 de boví i 28 de cabrú. Hi havia tingut una certa importància la fabricació de calçat, tradicional en l’àrea espardenyera de Sant Llorenç de Cerdans, i el contraban. Hi ha jaciments de coure, prop de la Muga, a l’hostal dels Meners.
El poble (134 h 1999; 832 m alt) és a la partió d’aigües entre la Muga i el Tec, en un ample coll. L’església parroquial (Santa Maria) fou donada el 998 pel comte de Besalú a l’abadia d’Arles, la qual feu bastir l’actual edifici (s. XII), romànic, consagrat el 1142; té una sola nau, amb un absis flanquejat per dues capelles amb volta ogival, unides per un arc triomfal; n'és molt notable la portalada, precedida d’un vestíbul, amb arquivoltes esculpides amb una decoració (vegetals i animals fantàstics) similar a la de les esglésies empordaneses de Cistella i de Lledó, i amb quatre columnes, dos de les quals són salomòniques. El campanar és de planta quadrada. Dins el terme hi ha el poble de Vila-roja.