OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Costums de Girona

SinònimConsuetudines Dioecesis Gerundensis
SinònimConsuetudines Dioecesis Gerundensis
dret català dr cat
Compilació privada del dret gironí que abastava, a més dels simples costums, altres fonts de dret.

Els primers repertoria de texts legals fets pels juristes de Girona daten del s. XIV i són coneguts per còpies del començament del s. XV: el més antic originàriament és inscrit en una miscel·lània jurídica i en una traducció catalana procedent de Ripoll, i n'hi ha altres versions a Barcelona (una adaptació del dret gironí al Ripollès), a París, a El Escorial i a Madrid. Sovint hi consta el nom del propietari dels còdexs originaris d’on han estat extretes les versions; d’ací ve el nom de costums d’Arnau Soler, Pere Albert (que cal no confondre amb el jurista del s. XIII), Jaspert Folcrà, Pere Serra, Arnau de Vivers, Ramon de Boixells, Pere Moles i Joan Ferrer (tots ells del s. XIV), Guillem Ricard i Guillem Domenge (dels s. XIV-XV). El 1430 Tomàs Mieres inicià la refosa i l’ordenació en un sol llibre dels usos i costums consignats en els diversos repertoris. El 1439 donà a revisar una nova redacció posada al dia als juristes gironins Pere de Dons, Antoni Agullana, Bernat de Bell-lloc, Andreu Cornell, Antoni de Mesa, Gabriel de la Via, Bernat Güell, Bernat Traginer i Bernat Teixidor. Aquesta compilació privada acabà imposant-se definitivament (fou el llibre encara en ús al començament del s. XIX) i és coneguda per un manuscrit del s. XV, dos del s. XVI, dos del XVII, quatre del XVIII i cinc del XIX. En general, les col·leccions de dret gironí reberen el nom de Consuetudines Dioecesis Gerundensis i, amb excepció d’algunes disposicions aplicables només a Girona, llur aplicació s’estenia a tota la diòcesi. Comprèn bàsicament el dret de la Catalunya Vella dels s. XIII-XV, bàsic per al coneixement de l’estat social, principalment del camp i dels drets senyorials i feudals, i incorpora els Usatges, les Commemoracions de Pere Albert , costums feudals forasters, rastres de dret visigòtic, notes de jurisprudència de les cúries civil i eclesiàstica de Girona, opinions dels glossadors, les Constitucions de Catalunya, nombroses referències al dret comú, constitucions sinodals de la diòcesi gironina, privilegis reials atorgats a Girona (incorporats com a simple costum), fragments dels comentaristes dels Usatges, sobretot de Guillem de Vallseca, i una part de dret consuetudinari. La influència del privilegi Recognoverunt proceres i de les velles col·leccions consuetudinàries barcelonines hi és abundosa, puix que Pere II havia concedit (1284) als gironins que poguessin gaudir dels usatges, usos i bons costums de Barcelona, i Alfons III disposà (1338) que per a fer la prova d’un costum en judici n'hi hauria prou amb uns testimonials lliurats dels consellers. Algunes de les institucions (testament sacramental, tantumdem , el pacte d’igualtat en béns i guanys dels productes del dot i el no-pagament de lluïsmes en les transmissions fetes a títol lucratiu) han estat incorporades a la Compilació del dret civil especial de Catalunya del 1960.

Col·laboració: 
JMPG

Llegir més...