llei de Coulomb

f
Física

Llei fonamental de l’electroestàtica.

Segons la qual dues càrreges elèctriques puntuals i estacionàries s’atreuen o es repel·leixen, segons que siguin iguals o diferents llurs signes, amb una força mútua dirigida seguint la recta que les uneix i proporcional al valor de les càrreges i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa. En el buit, l’expressió vectorial de la llei de Coulomb és F=(1/4πε0) (qq'/r3)r, on, escollida q com a referència, F és la força experimentada per q', ε0 és la permitivitat del buit, r el vector que uneix q amb q', i r el seu mòdul. Si les variables són expressades en unitats SI, la constant de proporcionalitat (1/4πε0) val 8,987 109 Nm2/C2. En un medi homogeni qualsevol, cal substituir a la fórmula anterior ε0 per ε, la permitivitat del medi.