Aton (o Hatto) de Chateau-Renard, senyor de Courtenay (1010), n'és l’estirp. El seu fill Jocelin de Courtenay, senyor de Courtenay, fou pare d'Étienne de Courtenay (mort el 1101, del qual procediren els vescomtes de Melun, extingits el 1415), de Milès de Courtenay, que el succeí, i de Jocelí I d’Edessa, fundador de la línia dels comtes sobirans d’Edessa. Isabel de Courtenay, neta de Milès i filla de Renard de Courtenay, es casà (1150) amb Pere de França (mort el 1183), germà del rei Lluís VII, que esdevingué Pere de Courtenay. De llurs fills sortiren les línies dels senyors de Yerre (extingida al s XV), de Tanlai (extingida el 1385) i de Champignoles (acabada al s XV). Aquesta darrera línia originà la branca dels de Bleneau (extingida el 1655), la subbranca dels de La Ferté-Loupière (extingida el 1562), el brancó dels de Chevillon, prínceps de Courtenay (extingits el 1768 amb la mort d'Helena de Courtenay, que aportà l’herència als Bauffremont, marquesos de Listenois), i el brancó dels senyors de Bontin (extingits al s XVI). El primogènit de Pere i d’Isabel de Courtenay fou Pere de Courtenay (mort el 1217), comte de Nevers, Auxerre i Tonnerre pel seu primer enllaç, amb Agnès d’Auxerre, i emperador de Constantinoble i marquès de Namur pel segon enllaç, amb Violant de Flandes-Hainault. D’aquest segon enllaç nasqueren Violant de Courtenay (morta el 1217), muller del rei Andreu II d’Hongria, Agnès de Courtenay, que ho fou de Godofred II de Villehardouin, príncep d’Acaia i de Morea, i els emperadors Robert I de Constantinoble (mort el 1228) i Balduí II de Constantinoble (mort el 1274). La línia principal s’extingí amb la neta d’aquest darrer, l’emperadriu titular Caterina de Courtenay (morta el 1307), muller de Carles I de Valois. Línia dels comtes d’Edessa: Iniciada per Jocelí I d’Edessa, el Gran (mort el 1131), príncep de Galilea (1112), senyor de Tiberíades (1115) i comte d’Edessa (1119), i continuada pel seu fill Jocelí II d’Edessa, el Jove (mort ~1156), que perdé el comtat el 1150, i pel fill d’aquest, Jocelí III de Courtenay (mort després del 1187), el qual només deixà filles. Línia anglesa dels comtes de Devon: Alguns la fan sortir d’un germà —Geoffrey Charpalu— del comte Jocelí II d’Edessa; uns altres, potser més documentats, de Reinald de Courtenay, que passà a aquell país amb Enric II, el qual ell acompanyà a l’expedició d’Irlanda (1172) i li donà (1161) terres a Sutton (Berkshire). Fou pare d’Isabel, muller de Pere de França, el qual, després d’haver anat a les croades amb Lluís VII, s’hi barallà i passà a Anglaterra quan el sobirà li confiscà els béns, lliurats més tard a la filla, cunyada del rei, en detriment del fill hereu de Renaud. Aquest, que també es digué Reinald de Courtenay, fou castellà d’Exeter, i el seu fill Robert de Courtenay (mort el 1242), baró feudal d’Oakhampton, es casà amb Mary de Redvers (o Reviers), filla del comte de Devon; per aquesta unió llur besnet Hugh Courtenay (mort el 1340) heretà el comtat de Devon el 1335. El seu fill Hugh Courtenay (mort el 1377), comte de Devon, es casà (1325) amb Margaret de Bohun, neta del rei Eduard I, i foren pares de William Courtenay (mort el 1396), el qual fou quadrioncle de William Courtenay (mort el 1511), comte de Devon, que es casà (1495) amb Caterina d’Anglaterra, filla d’Eduard IV i cunyada d’Enric VII. Llur fill Henry Courtenay (mort el 1539), comte de Devon, fou creat marquès d’Exeter el 1525. La seva descendència agnatícia conserva encara el comtat de Devon.