Professor a la Universitat de Tolosa, al Llenguadoc (1895-99), a Caen (1899-1905) i al Collège de France (1905-14), fou destacat defensor de la investigació lògica simbòlica i propugnà la formació d’una mathesis universalis i d’una llengua universal. Entre les seves obres es destaquen De l’infini mathématique (1896), La logique de Leibniz d’après les manuscrits inédits (1901), L’algèbre de la logique (1905) i Histoire de la langue universelle (1903).