Fou catedràtic de matemàtiques (1724-27) i de filosofia (1750-52) a la Universitat de Ginebra. En Introduction à l’analyse des courbes algébriques (1750) exposà la teoria newtoniana de les corbes algèbriques i les classificà segons el grau de l’equació. El 1750 reintroduí l’algorisme —equivalent als determinants—, que ja al final del s XVII Leibniz havia emprat per a resoldre sistemes d’equacions lineals amb unes quantes incògnites (regla de Cramer). Edità les obres de Jean i Jacques Bernoulli i part de la correspondència de Leibniz.