Es llicencià en ciències a Barcelona; presidí (1920-21) l’Associació Catalana d’Estudiants i col·laborà en el periòdic humorístic “L’Estevet”. En tornar a Palma (1923) fundà, amb un grup de llicenciats, el Col·legi Cervantes, avançat des del punt de vista pedagògic. Del 1934 al 1936 ocupà la càtedra de física i química de l’institut de Felanitx. El 1931 ingressà al partit socialista i formà part del nucli d’intel·lectuals (Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, etc) que influïren en la Casa del Poble, introduint-hi el català com a llengua dels actes públics i fent costat al líder Llorenç Bisbal. Fou regidor en el primer ajuntament de la Segona República (1931). Depurat i marginat durant el franquisme, exercí un alt mestratge moral sobre les noves generacions del socialisme mallorquí. És autor d’estudis geològics i arqueològics, alguns dels quals són publicats.