Estudià música a Nimes i posteriorment a París, amb el tenor Georges Jouatte. El 1950 debutà a Mulhouse amb Lohengrin de Wagner, i un any després ho feu a la sala Favart de París amb Tosca i a l’Òpera amb el mateix Lohengrin, el 1950. Cantà a Bayreuth a partir del 1958, any que hi debutà amb Parsifal, i de seguida s’especialitzà en Wagner, amb l’obra del qual assolí la fama, per bé que el seu repertori inclou interpretacions de molts altres compositors, entre les quals es destaquen la Tosca de Puccini i diverses operetes d’Offenbach. Fou la primera cantant francesa des de Germaine Lubin que dominà la interpretació dels papers heroics de l’òpera alemanya i de la francesa. Estrenà també Dialogues des carmélites, de François Poulenc a l’Òpera de París (1957). La temporada 1958-59 debutà al Gran Teatre del Liceu amb La valquíria i Diàlegs de Carmelites; posteriorment hi cantà Lohengrin (1960) i Tosca (1966). Es retirà el 1989, i entre el 1976 i el 1992 fou professora de cant al conservatori de París. Rebé la Legió d’Honor i l’orde de les Arts i les Lletres, entre altres distincions. Enregistrà nombrosos títols operístics i el 1982 publicà un llibre de memòries.