i Cresques Abraham | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Cresques Abraham

Forma impròpia del nom del cartògrafAbraham Cresques, Nom del cartògraf conegut perElisha ben Abraham Bevenisti
Cartografia

Sumari de l’article

Forma impròpia del nom del cartògrafAbraham Cresques, Nom del cartògraf conegut perElisha ben Abraham Bevenisti
Cresques Abraham l’Atles català
© Fototeca.cat
cartografia cartog
Cartògraf.
Palma, Mallorca, 1325 — Palma, Mallorca, 1387

Vida i obra

Pertanyent a la comunitat jueva, el seu nom era Elisha ben Abraham Bevenisti, però usà el de Cresques Abraham. Era d’ofici bruixoler, rellotger i constructor d’instruments nàutics. Protegit pels reis de Catalunya-Aragó Pere III, Joan I i Martí I, deixà una nodrida documentació sobre cartes nàutiques fetes per ell, avui perdudes, bé que li’n són atribuïdes d’anònimes, en especial el notable Atles català del 1375, en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill Jafudà Cresques, i la Bíblia Farhi (1366-83), formada pel mateix text de la Bíblia i unes dues-centes pàgines de texts addicionals. El 1381 fou autoritzat a construir uns banys públics per a jueus i fou eximit de dur el distintiu de la roda judaica.

Bibliografia

Buchon, J.A.; Tastu, J.: Notice d’un atlas en langue catalane manuscrit de 1375, París 1839.

Autors diversos: L’Atles català de Cresques Abraham, Diàfora, Barcelona 1975.

Galera, M.: “El patrimoni cartogràfic”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 846, vol. 48, 1992, p. 199-208.

Llompart i Moragues, G.: “La cartografía mallorquina del siglo XV: nuevos hitos y rutas”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 822-823, vol. 34, 1973-75, p. 438-465.

Pascual González, B.: La cartografía mallorquina en la Edad Media, Politécnica, Palma 1954.

Pons i Pastor, A.: Los judíos del Reino de Mallorca durante los siglos XIII i XIV, 2 vol., Miquel Font, Palma 1981 (“La Rodella”, 2-3).

Reparaz, G. de: “L’activité maritime et commerciale du royaume d’Aragon au XIIIè siècle et son influence sur le développement de l’Ecole cartographique de Majorque”, Bulletin Hispanique, XLIX, 1947, p. 422-445.

Rey Pastor, J.; García Camarero, E.: La cartografía mallorquina, CSIC, Madrid 1960.

Samsó, J.: “La cartografia mallorquina”, L’Avenç, 41, 1981.

Sureda i Blanes, J.: Ramon Llull i l’origen de la cartografia mallorquina, Dalmau, Barcelona 1969.

Torroja, J.M.: “La cartografía mallorquina”, América y Mallorca del predescubrimiento hasta el s.xx, Ajuntament de Palma – Gràfiques Miramar, Palma 1991, p. 25-34.

Col·laboració: 
Data de revisió: 
2020-06-08

Llegir més...