Fou educat en un ambient purità, la qual cosa influí en el seu caràcter i conferí a la seva actuació política un sentit místic i providencialista. Començà l’acció pública durant el primer decenni del regnat de Carles I; el 1628 fou elegit membre del parlament, que fou dissolt l’any següent. En ésser reinstaurat (1640), hi figurà com a membre de l’oposició a la monarquia absoluta i a l’Església episcopal. Durant la guerra civil formà un exèrcit revolucionari, el New Model Army, els membres del qual —rics i burgesos pertanyents a diverses sectes religioses— es caracteritzaren per llur radicalisme i oposició a l’episcopalisme. La desfeta dels reialistes (Naseby, 1645) precipità el conflicte entre l’exèrcit i el parlament. Cromwell adoptà una posició moderada i, en principi, pensava negociar amb el rei. S'oposà al decret de dissolució de l’exèrcit aprovat pel parlament i, després de l’intent de fugida del monarca (1647), depurà el Parlament (1648) i aconseguí de la resta de parlamentaris la condemna a mort de Carles I (1649) i la proclamació de la República (Commonwealth). Fou nomenat membre del consell d’estat i del consell d’oficials de l’exèrcit, i, de fet, esdevingué amo absolut del poder. Promogué la incorporació d’Irlanda (1649-50) i d’Escòcia (1650-51), dissolgué el parlament (1653) i establí el protectorat (1653; ell mateix prengué el títol de lord protector). El nou règim representà el retorn de la revolució cap a principis moderats. Establí l’Acta de Navegació (1651) i derrotà les Províncies Unides (1654); d’aquesta manera assegurà la prosperitat de la burgesia mercantil de Londres. El nou règim era sostingut bàsicament pel seu prestigi i, per això, en morir ell, el parlament reinstaurà la monarquia en la persona de Carles II.