Johan Cruyff

Hendrik Johannes Cruijff
(Amsterdam, 25 d’abril de 1947 — Barcelona, 24 de març de 2016)

Johan Cruyff

© Fototeca.cat

Nom amb el qual és conegut el futbolista holandès Hendrik Johannes Cruijff.

Considerat un dels millors jugadors de la història del futbol, es formà a l’Ajax d’Amsterdam, amb el qual es convertí aviat en l’home més important i la peça fonamental de la selecció holandesa. Jugador de mig camp, sobresortí per la seva visió de joc i una tècnica excel·lent. Amb l’Ajax guanyà sis lligues (1966, 1967, 1968, 1970, 1972, 1973) i quatre copes (1967, 1970, 1971, 1972), la Copa d’Europa (1971, 1972 i 1973), la Copa Intercontinental (1972) i la Supercopa de la UEFA (1972, 1973).

El 1973 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà el campionat de Lliga el 1974, any que fou proclamat millor jugador europeu per tercera vegada. El 1978 guanyà una Copa del Rei i, un cop acabada la temporada, aquest mateix any anà a jugar als EUA amb Los Angeles Aztecs i més tard amb el Washington Diplomats. Després d’una estada efímera al Llevant, tornà a l’Ajax el 1981, on guanyà la Lliga (1982 i 1983) i la Copa (1983) dels Països Baixos. Posteriorment passà al Feyenoord de Rotterdam, amb el qual conquerí, el 1984, la Copa i la Lliga. Del 1985 al 1988 tornà, com a entrenador, a l’Ajax, equip amb el qual guanyà dues copes (1986, 1987) i una Recopa d'Europa (1987).

El 1988, novament al Futbol Club Barcelona com a entrenador i al capdavant del primer equip, aconseguí, entre altres títols, una Copa d’Europa (1992), quatre campionats de Lliga consecutius (1991-94), una Copa del Rei (1990), 3 supercopes d'Espanya (1991, 1992,1994), una Supercopa d'Europa (1992) i una Recopa d'Europa (1989). L'anomenat dream team amb el qual aconseguí aquests títols assolí projecció internacional. Les creixents desavinences entre Cruyff i la directiva i la manca de resultats precipitaren la seva destitució el 1996.

Posteriorment exercí com a comentarista i articulista de futbol i es dedicà també a la promoció, als ajuts a esportistes i a la beneficència. El 1995 impulsà la Fundació Johan Cruyff amb l’objectiu de donar suport a projectes esportius per a nens amb discapacitat. Al novembre del 2009 fou nomenat entrenador de la selecció catalana de futbol, càrrec que ocupà fins al gener del 2013. Al març del 2010 fou nomenat president honorífic del FC Barcelona, càrrec al qual renuncià al juliol quan Alexandre Rosell accedí a la presidència del club en substitució de Joan Laporta.

Obtingué, a més una gran quantitat de distincions individuals: entre d'altres, fou elegit el 1968, el 1972 i el 1984 millor jugador de l'any dels Països Baixos, rebé 3 Pilotes d'Or al millor jugador europeu (1971, 1973, 1974), una Pilota d'Or de la Copa del Món de la FIFA (1974), fou inclòs diverses vegades en el millor equip del món elaborat per la FIFA (1974, 1994, 2002) i el 1999 la Federació Internacional d'Història i Estadístiques de Futbol l'elegí Jugador Europeu del Segle. Com a entrenador, fou elegit entrenador de l'any de les revistes World Soccer (1987) i Onze Mondial (1991, 1992). La seva trajectòria i la seva aportació li meresqueren també el reconeixement de la Lliga dels Països Baixos al millor jugador dels darrers cinquanta anys (2003), la Creu de Sant Jordi (2006), el premi Laureus (2006), l'Orde del Mèrit de la FIFA (2010), el premi President de la UEFA, guardó concedit per la institució a un reduït nombre de futbolistes europeus (2014) i, a títol pòstum, el premi Laureus a l'esperit de l'esport i la Medalla d'Or del Mèrit Esportiu de la ciutat de Barcelona (2016).