Poeta d’avantguarda, escriví, entre d’altres, Poemas nicaragüenses (1933), El jaguar y la luna (1959), Zoo (1962) i Cantos del Cifar (1971). Del seu teatre es destaca l’obra d’intenció política Por los caminos van los campesinos. Els anys trenta estigué molt relacionat amb el grup d’intel·lectuals catòlics espanyols a l’entorn de R.de Maeztu i propugnà un ideal d’Hispanitat d’arrels tradicionalistes. Del 1954 al 1998 fou codirector del diari La Prensa. Fou membre (1945) i director (1964-2002) de l’Academia Nicaragüense de la Lengua i rebé, el 1991, el premi Gabriela Mistral atorgat per l’OEA.