Col·laborador a diversos diaris i revistes: Tele-Estel, Serra d’Or, Canigó i Avui. Publicà poesia de to simbolista: A mig camí del seny (1946), Vida terrena (1948), Els altres mons (1952) i El temps que se'ns escapa (1959). Un recull de poemes nous (1977) porta el mateix títol d’un recull anterior: Vida terrena. La seva narrativa és de caire psicològic amb trets realistes: L’últim combat (1954), Només el miratge (1956), A les 21,13 (1956), La pregunta i l’atzar (1959), El silenci i la por (1962). El 1975 publicà un aplec de narracions aparegudes abans, en part, en altres llengües, sota el títol El desert. Gairebé una paraula. L’assaig Dos pobles ibèrics (1967, premi J. Yxart 1966), sobre les relacions entre Portugal i Catalunya, explica el seu coneixement d’aquell país, on ha residit i ha estat traduïda una bona part de la seva obra poètica i narrativa, a més d’ésser-ho a l’alemany, txec, búlgar, ucraïnès, italià i croat. En el camp de la història política publicà Orígens i evolució del federalisme català (1970), Panoràmica del nacionalisme català, en sis volums (1975), Defensa de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (1976), Consciència nacional i alliberament (1978), El fet nacional català a través de la història (1980), Catalunya nació sotmesa (1981), Catalunya republicana i autònoma (1931-1936) (1984) i Llibertat per la democràcia (1986). Cal destacar també el seu vessant de conferenciant en nombrosos cursos donats a Catalunya i a l’estranger (França, Portugal, etc.). Membre de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa (1979), el 1980 fou nomenat personalitat cultural de l’any per la Unió Brasilera d’Escriptors. Fou president de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (1979-82). Políticament, fou membre fundador de l’Assemblea de Catalunya i en formà part del secretariat. Membre de l’executiva del Consell Nacional Català (1977-81), el 1979 fou candidat a les corts per la coalició electoral BEAN.