Vida
Als cinc anys s’instal·là amb els seus pares a Cuba, on estudià violí. El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura. Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet (1916). Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes llatinoamericans, amb la qual triomfà de forma clamorosa. S’introduí en el cinema sota el mestratge de Rodolfo Valentino intervenint en Els quatre genets de l’Apocalipsi (The Four Horsemen of the Apocalypse, 1921, Rex Ingram) i creant el mateix any l’orquestra Cocoanut Grove de tangos i melodies llatines. Rodà el curt còmic Un fotógrafo distraído (1930) i dirigí el llarg musical Charros, gauchos y manolas (Revista musical Cugat) (1929-30), un dels primers sonors. Treballà com a actor, violinista, compositor, director d’orquestra i productor (Hollywood Spanish Pictures Company) al costat de les estrelles més rutilants del cinema dels EUA en més d’una vintena de films comercials sota les ordres de bons directors. El 1942 Fred Astaire el batejà amb el nom de Cugui. També fou present al cinema italià en mitja dotzena de coproduccions i a l’espanyol, en Nunca en horas de clase (1978, José Antonio de la Loma) i Una rosa al viento (1983, Miquel Iglesias), la seva última interpretació rodada a Catalunya.
A més de treballar a la ràdio, la televisió i enregistrar nombrosos vinils, "el rey de la rumba", com se’l conegué, mai no deixà de dibuixar caricatures o pintar, art que inicià en el diari Los Angeles Time amb un espai setmanal (1924) i en "D’Ací i D’Allà" (1929) signant com a De Brú. També publicà (Xavier Cugat’s Favorite Collection of Tangos and Rumbas, 1936; Rumba Is my Life, 1948; Yo, Cugat: mis primeros 80 años, 1981; Cugat vivió, 1990, i Mis mujeres). Es casà amb les artistes Rita Montaner, Carmen Castillo, Lorrain Allen, Abbe Lane i Charo Baeza. Els darrers anys de la seva vida intensificà la seva faceta de dibuixant i realitzà pintures d’un sintetisme naïf que exposà —per primera vegada a Europa— a Barcelona (1972). El 2000 el Museu del Cinema de Girona muntà l’exposició Cugat, un gironí a Hollywood a partir dels materials del col·leccionisa Luis Gasca amb motiu del centenari del seu naixement.
El seu germà gran Francesc, que també visqué a Cuba i els EUA, fou director tècnic de la Technicolor Corporation, pintà, retratà i decorà, a més de fer de director artístic de films protagonitzats per Douglas Fairbanks com a Francis Cugat. El segon germà, Albert, l’ajudà artísticament i feu de cartellista, retratista i pintor als EUA.
Bibliografia
GASCA, L.: Xavier Cugat. Ediciones el Imán, Madrid 1995.
PUJOLAR, Q.: "Entrevista", Avui, 31.12.1989.
SOLER, S. i BLASCO, P.J.: "Xavier Cugat: de Girona només tinc la fe de baptisme", Presència, núm. 787, 1986, p. 16-25.