Dedicà la seva vida a la investigació i a l’ensenyament a les universitats de París, Valença, Torí i sobretot Bourges. Emprà nous mètodes en la interpretació del dret romà, i per això és considerat el fundador de l’escola exegeticohistòrica. Les seves dues obres més importants són les Observationes et emendationes i els Comentarii a les Pandectes i al Codi. Influí fortament en els tractadistes del dret català dels s. XVII i XVIII.