Estudià a Barcelona i obtingué el títol d’advocat. Promogué la difusió del teatre català i feu diverses conferències sobre el tema, d’entre les quals destaquen: “Cicle històric del Teatre Català” (1914) i “La municipalització del Teatre a Barcelona: antecedents i comentaris” (1915). Fou un dels fundadors i director de la revista El Teatre Català (1912-17) i col·laborà en diverses revistes i periòdics, com Revista del Centre de Lectura de Reus, La Publicidad, La Devantera, Revolta, La Mainada, Occitània i Catalònia. Destaquen sobretot els seus estudis sobre el teatre: La municipalització del teatre a Barcelona (1915), El teatre català davant el renaixement patriòtic (1916), El arte dramático en el resurgir de Cataluña (1917), Ignasi Iglésias i el poble (1928), Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIII (1935) i Història del teatre català (1967), sens dubte la seva obra més ambiciosa.
S’ocupà també de la divulgació de temes històrics i folklòrics barcelonins, amb obres com Visions barcelonines (1952-58), en deu volums, il·lustrats per Lola Anglada, i La Jamància. Les bullanges de 1842 i 1843 (1961).