Fou professor a les universitats de Marburg, Heidelberg i Bonn. Algunes obres seves estudien la literatura i els corrents de pensament francesos, com Die literarische Wegbereiter des neuen Frankreich (‘Les orientacions literàries de la nova França’, 1919), Maurice Barrès und die geistigen Grundlagen des französischen Nationalismus (‘Maurice Barrès i els fonaments espirituals del nacionalisme francès’, 1921), Balzac (1923), i també dedicà alguns treballs a les literatures medievals, com Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter (‘Literatura europea i edat mitjana llatina’, 1948).