Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme. Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868. Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta. Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península: des del 1871 fins a la jubilació (1907) fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana i altres províncies. Diputat per les Balears (1880-84), sotsgovernador de Figueres (1881-82) i regidor de l’Ajuntament d’Eivissa (1885-86), des del 1889 es decantà cap a posicions cada cop més afins als conservadors i, com a secretari del Govern Civil de les Balears (1890), ordenà el tancament de societats liberals eivissenques i suspengué corporacions municipals pel fet de ser progressistes.
Com a periodista, fou redactor i col·laborador en multitud de publicacions eivissenques, i ocasionalment director. La seva intervenció periodística més important fou en el setmanari Ibiza, que comprà el 1891, i en el Diario de Ibiza (1900-03), del qual fou director. Col·laborà també en publicacions peninsulars i en la Revista General de Administración Civil. Participà en la Renaixença a les Pitiüses: mantingué contactes amb literats catalans durant els Jocs Florals del 1871 i fou autor d’alguns escrits en català, entre els quals hi ha els poemes Una llimosneta (1976) i Als excursionistes catalans (1908), salutació a les personalitats que visitaren Eivissa amb motiu del centenari de Jaume I. Tanmateix, la seva obra de més entitat són diversos reculls d’articles i la biografia del polític liberal mallorquí Josep Miquel Trias (Apuntes biográficos de D. José Miguel Trias, 1882).