Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova. Amb la seva òpera La fattuchiera , que dirigia ell mateix, obtingué un èxit sorollós al Teatre Principal de Barcelona (1838). Fou el primer compositor del país d’estil plenament romàntic —fou anomenat el Bellini català —, fet que li valgué l’entusiasme de la generació jove d’aleshores: Pau Piferrer —que l’elogià extraordinàriament des del diari “El Guardia Nacional"—, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Permanyer, etc. Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà pocs mesos després la seva carrera. Deixà inèdita l’òpera Ugo, conte di Parigi (1837) i inacabada Il sonnambulo (1838); escriví també una simfonia (1835), dedicada a l’actriu Matilde Díez, un himne, alguns duets, com el Duetto fra un Sabino e un Romano (1837), àries, cors, etc.
Vicenç Cuyàs
© Fototeca.cat
Compositor.