L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes. Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana (107); els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra. Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal. Adrià la dividí en Dàcia Superior (Transsilvània) i en Dàcia Inferior (Valàquia). Antoní Pius tornà a dividir-la en tres districtes (159). L’any 270 fou abandonada per Aurelià als gots. En endavant, fins a la fi de l’Imperi, el nom de Dàcia designà també l’antiga Mèsia. Hom hi ha trobat nombrosos tresors amb peces d’or i d’argent i d’altres metalls, datables, en alguns casos, dels temps prehistòrics.