Un cordó litoral separa la platja de Daimús , baixa i arenosa, d’una àrea de marjals en gran part i dessecada, que havia estat aprofitada per a arrossars, on encara hi ha pasturatges i on és tradicional el conreu del vímet i de la canyamel. El regadiu ocupa gairebé tot el terme; aprofita en gran part l’aigua de la séquia comuna de Gandia a través de la séquia de Daimús ; els principals conreus són els tarongers, les hortalisses (especialment cebes i tomàquets primerencs, en part destinats a l’exportació). El turisme, subsidiari de la veïna platja de Gandia, ha pres darrerament importància al sector costaner, on hi ha el barri dels Màrtirs. El poble (2 618 h [2006], musers ; 11 m alt.), que agrupa tota la població del municipi, és en una petita elevació que domina les marjals costaneres. Al s XVI hi foren descobertes restes d’època romana. Lloc de moriscs (el 1609 tenia 45 focs dependents de la fillola de Gandia), li fou atorgada carta de població el 1612. Des del 1535 depengué de la rectoria de moriscs de Miramar; també de Miramar depengué després l’església parroquial de Sant Pere. Foren senyors territorials de Daimús els Ferrer, després comtes d’Almenara.
Daimús
© Fototeca.cat