Arquebisbe elector de Magúncia i gran admirador de Napoleó I, fou traslladat a Ratisbona el 1803. Fou primat de Germània (1806), arxicanceller de la Confederació del Rin, president de la Dieta i gran duc de Frankfurt (1810). Cedí Ratisbona a Baviera. D’idees il·lustrades, reformà la justícia i l’administració, suprimí els servents, establí la llibertat religiosa i de treball i protegí diversos artistes.