De jove residí a l’Argentina, on es doctorà en lletres. El 1918 fundà el Liceu Dalmau, d’ensenyament mitjà i tècnic, a Barcelona i a catorze poblacions catalanes més. El 1940 el transformà en l’Institut Belpost d’ensenyament per correspondència. Tingué una gran activitat com a articulista i conferenciant, especialment a favor de la cultura catalana i de l’esperanto. Fou membre de l’Akademio de Esperanto com a representant de la llengua catalana. Fundà i dirigí la revista “Clarisme” i col·laborà a “Alt Empordà”, “La Nova Revista”, “Mirador”, “Antologia” i “Raixa”. Creà el mètode de taquigrafia internacional que porta el seu nom. Publicà novel·les i assaigs filològics (Seny i atzar; Una altra mena d’amor; Polèmica; Sinceritat; Poliglotisme passiu, 1936; Aclariments lingüístics, 1962) i altres llibres i opuscles de caràcter docent. Utilitzà els pseudònims Llibertadà i Poli Glot.